Què saps de la vida a Montserrat?
Vida al Monestir
La vida dels monjos és un món totalment desconegut. La majoria de gent sap ben poc d'ella, potser l'únic que ens podem imaginar és que hi ha persones que, per algun motiu, reben la crida de Déu. Persones que decideixen retirar-se de la seva vida quotidiana per anar a viure una vida de recolliment a un monestir. Persones que ho deixen tot per dedicar-se plenament a Déu. La pregaria, els estudis teològics i de llatí i l'entrega als altres són alguns dels aspectes que els caracteritzen. Què porta als monjos a fer aquest canvi de vida? Quina és la seva experiència dins el monestir? Com viuen el seu dia a dia?
En Pau Valls i en Jordi Puigdevall són dos monjos que formen part de la comunitat del monestir de Montserrat. Porten 8 i 5 anys, respectivament, vivint a Montserrat (i sota la Regla de Sant Benet). Els dos van sentir la crida de Déu, encara que els motius no van ser els mateixos: en Pau Valls va decidir entrar al monestir a causa d'un canvi molt profund en la seva vida que li va provocar una crisi existencial. Ell ja era gran, tenia una vida d'empresari però no era feia feliç. Va anar a Montserrat com a peregrí per poder trobar la veritat, allò que sempre havia buscat. Allà va trobar la veritat que havia estat buscant durant tant temps i va decidir quedar-s'hi per sempre. En canvi, en Jordi Puigdevall, el monjo més jove del monestir, va decidir viure allà perquè va sentir la crida de Déu des de ben jovenet. El seu desig de viure una vida de pregària, comunitària i de recolliment van ser els motius que el van portar fins a la muntanya de Montserrat.
​
Abans d'entrar al monestir, en Pau Valls i en Jordi Puigdevall tenien una vida totalment diferent. El germà Pau havia estudiat filosofia però es dedicava al món de les empreses, un entorn en el qual el més ric era aquell que més objectes materials tenia. Actualment, però, el germà Pau sent que això no és així. Per ell, ara, la riquesa és espiritual i s'aconsegueix amb les bones obres. El germà Jordi es va llicenciar en economia i durant uns anys va treballar de comptable.
​
Ells 2, i tots els altres monjos de la comunitat, es segueixen comunicant amb els seus amics i familiars, als quals poden visitar o comunicar-se via telèfon o xarxes socials sempre que vulguin. Els monjos no perden el contacte amb el món exterior, tot i això són molt conscients que la seva vida és contemplativa i que s'han de restringir de certes coses. En Pau Valls, per exemple, reconeix que és molt culé. Abans d'entrar al monestir seguia absolutament tots els partits, cosa que ara no pot fer. Tot i així, no ho enyora, actualment té altres coses que l'omplen molt més.
I, per què Montserrat i no un altre monestir? Ambdós ja coneixien aquest santuari i, d'una forma o d'una altra, hi tenien algun tipus de connexió. El jove Puigdevall hi pujava de petit amb els seus pares, anava a missa i a caminar per la muntanya. Per en Valls, Montserrat sempre havia estat un referent i la seva singularitat sempre li havia cridat l'atenció. Ara, els dos viuen en una comunitat que s'ha convertit en la seva família, continuen estudiant i formant-se en teologia, i passegen sovint pels camins de la naturalesa de la muntanya de Montserrat.
​
El dia a dia, encara que tinguin una vida contemplativa, també és de treball. En el Monestir la idea de rutina és molt diferent de l'exterior. Els dos monjos afirmen que mai es cansen del seu dia a dia perquè cada dia és diferent. Tot i que tenen uns horaris marcats no senten que tinguin una rutina avorrida. Combinen l'oració amb els estudis i el treball, que pot ser molt diferent segons el monjo. Alguns es dediquen al taller d'enquadernació, altres a l'editorial PAMSA (Publicacions de l'Abadia de Montserrat), altres al manteniment de la biblioteca, altres als serveis de comunicació, altres tenen cura del monestir, etc. A més, al final del dia, després de sopar, es reuneixen tots junts pel moment de recreació, una estona en la qual comparteixen la seva jornada i parlen de qualsevol cosa com, per exemple, anècdotes personals o l'actualitat del dia a dia.
​
Tot i que els monjos viuen dins el Monestir, no estan aïllats de l'exterior. Tota la comunitat està al dia dels canvis socials, polítics i econòmics que succeeixen.​ El Monestir de Montserrat és un símbol per a Catalunya i la situació política actual també és un tema que està molt present a la vida diària del monestir. En Pau Valls remarca que en aquests casos mai s'ha d'englobar a la comunitat de monjos dins una mateixa opinió. Cada monjo té uns ideals diferents, de la mateixa manera que dins d'una família els diversos components que la formen també poden tenir pensaments diferents. Tot i això, coincideix amb en Jordi Puigdevall en què tota la comunitat de monjos està d'acord en una cosa: reclamar el respecte i els drets de la població.
L'escolania
L'Escolania de Montserrat es va formar cap a l'any 1200 i s'ha mantingut fins a l'actualitat.
​
Avui en dia l'Escolania està formada per 50 infants d'entre 9 anys a 14 anys. Els nens assisteixen a l'Escolania com si fos una escola normal, amb la diferència que a més dels coneixements que adquiririen a una escola convencional, es formen exhaustivament en música i cant. Al matí, els nens es dediquen a l'aprenentatge de diverses matèries i a la tarda es dediquen a la música: assajos de cant, estudis d'instrument, del llenguatge musical.
​
Al llarg del temps l'Escolania ha anat canviant i s'ha anat adaptant. Al principi els escolans formaven un cor litúrgic dedicat exclusivament a la Mare de Déu de Montserrat. Avui en dia, encara que aquest paper continua, els escolans també fan un gran nombre de concerts fora de Montserrat, fins i tot a països estrangers com als Estats Units. El paper de l'Escolania és tan destacat que fins i tot s'hi han inscrit nens britànics i russos.